24 de setembre del 2009

Si els fills de [...] volessin

Divendres al vespre, cap allà les 21:00.Sona el telèfon: [...] Hola guapa, ara ens veiem, no? com quedem per pujar a Vic? [...] Ah.. i això? [...] Normal, si amb el ritme que portes [...] A mi també em sap greu [...] Fes bondat!!

Penja el telèfon i

se'l queda mirant rumiant què fer davant la situació. La perspectiva de tornar cap al pis avui no li ve gaire de gust, però anar sola a Vic li produeix una mica de "mandra", però pensa que si més no escamparà la boira (o no.. ja se sap que Vic...)
Agafa el cotxe i disfruta de la carretera. Li ve de gust. Arriba i passa per la plaça de la Catedral on hi troba Carles Dènia. S'hi queda cinc minuts, però avui hi ha una altre proposta: Roger Mas. El fet de tenir assaig aquella tarda fa que arribi tard a tot arreu, també per a veure en Roger. Llei de Murphy... Passa per una altre plaça plena de gent on hi troba una amfitriona d'honor amb la que van a veure una proposta: Marc Parrot fa un homenatge als 50 anys de la Nova Cançó. Disfruten, canten, en alguna tanquen els ulls, i des d'aquella nit, ella no para de cantar:...

(poseu en marxa l'Ipod de la dreta)

Si algú se sent al·ludit,
i té ales que no voli.
El refrany que cantaré és adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol:
Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Potser en ajupim sovint,
no és per hàbit ni caprici
Que és per esquivar el calbot,
i esperar el moment propici no sé si m'entens, Oriol:
Si els fills de puta volessin...

Al camp la fruita es podreix,
hi ha massa intermediaris
No hi ha planificació Això diuen els diaris i així resa el camperol
Si els fills de puta volessin...


A Suïssa han ingressat,
mils de milions de cabassos
Després diuen que és l'obrer,
el responsable dels fracassos i la manca de control:
Si els fills de puta volessin...


A ciutat anem de cul,
ningú s'aclareix,tot falla,
Ja no podem respirar,
però tothom més o menys balla de l'agost fins al juliol
Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol


Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses
Sona un tret com un fuet,
i cau mort, les mans esteses, deixa dona, fills i dol.
Si els fills de puta volessin...


Heu d'oblidar si podeu,
aquests 40 anys de glòria
A mi no em preocupa gens,
perquè tinc mala memòria i el cap dur com un pinyol
Si els fills de puta volessin...


La unitat no té destí,
l'univers no és cap llimona
Tinc un passaport que diu:
Has nascut a Barcelona i per tant ets Espanyol
Si els fills de puta volessin...


Jo cada cop veig més clar,
que el poble diu el que pensa
d'ell he après aquest proverbi
I amb mútua complaença cantem com un home sol
Si els fills de puta volessin..


(malauradament hi ha coses que no canvien mai...)