27 de novembre del 2012

271112

Nostre batlle es creu Mercuri
déu protector del comerç
però ets un semidéu pervers
ens has dut un mal auguri

Vas entrar a la casa gran
sense sentit de l'honor
ets un home sense cor
insolent i arrogant

Estat de xoc, commoció
tu et creies rei del castell
Avui plora  Sabadell
però de riure i d'emoció

Tot home que vol mentir
ha de ser bon estratega
però Bustos estas de pega
que et visita Sant Martí

Abans el teu tabernacle
va ser-ne l'Escola Pia
Ahir, de Sant Josep dia
en tu va obrar un miracle!

En Farrés segur que riu
veient com tu ploriqueges
a Tv3 baladreges
ja no pots fer la viu-viu

I no diré cap mentida
la Grossa ja ha sortit
i diem amb molt delit
ha caigut molt repartida

Bustos, baliga-balaga
Bustos, llop amb pell de xai.
El refrany no falla mai:
Bustos, qui la fa, la paga


1 de novembre del 2012

Per molts sants

Celebrem la Castanyada
fent-ne glosa a Molins
refusem els "jalouins"
una festa aprofitada.
La disbauxa disfressada
canvia el nostre refranyer.
(la tradició fa vaivé)
però cal fer-ne un apunt
demà dia de difunts:
el dia del PSC

24 de setembre del 2012

Transtorn

En el territori transalpí del Vallès, el temps transcorre plàcidament en una tarda intranscendent. El trànsit em recorda la intransigència que ens envaeix (transitòriament) quan fem rutes transversals on els fototransistors estan en vermell. Malgrat tot, els neurotransmissors es transvesteixen i transpiren paraules transparents.

9 d’agost del 2012

37,1º

Ara veig amb claredat
el dolor, ràbia i enuig.
Ella sempre en fa i en fuig
malgrat ja tingui una edat.
Amb mentides de veritat
soledat en treu esplet. 
Al cor en fa un torniquet,
la ment és un laberint,
no sé com pot 'nar vivint
ferint-nos a tord i a dret.



18 de juliol del 2012

Volando voy, volando vengo

Les hostesses i hostessos (no sé com es i diuen, perquè no sé si existeix la paraula en masculí, té nassos) han canviat molt. "el servei està fatal i ja no és el que era". Em ve a la memòria la imatge de la noia encantadora que intentava ajudar-te sempre amb un somriure als llavis. Una mica imatge dels anys 50/60, ho sé, però et tranquil.litzava saber que aquella dona et podia donar un cop de mà si enmig del vol tenies qualsevol problema. Que si una tovalloleta molla, un coixí, una manta, etc.

I ara? Ara uns malxinats que et volen cobrar per tot: bitllet d'embarcament que has de dur tu en un dinA4, equipatge de mà de mides concretes, líquids, etc. El personal de terra és gent jove d'entre 20i 30pocs amb molta mala jeia i sembla que disfruten fent-te sentir inútil quan preguntes coses que tu desconeixes. Vaja que suposo que tots sabeu què heu de fer quan viatgeu amb un menor, oi? En el nostre cas va ser relativament "fàcil", però la mare de la criatura s'ha gastat la mesada trucant a la central (gran bretanya) per un tema senzill... I com no citar que a uns coneguts els hi van cobrar 60e per la motxilleta del nen. Mai he vist un biberó i unes tovalloletes tant cares...

Quan creus que ja has patit prou escarni arriba el torn del personal de vol. Una hostessa manaire que et diu que seguis on puguis i que ella no parla català (curiosament va entendre tot el que li vaig dir). I després del meu "gràcies i molt amable" va remugar deliberadament amb tot d'escarafalls.

"Se'ns pixen a la cara i diuen que plou" és el que em venia a la mentcontínuament.

A veure què passa a la tornada.

19 de març del 2012

enigma #1

Si el tap és de suro, i el cap és de suro...
on és el tap del cap?
el meu cap és un tap?

15 de febrer del 2012

abraçades per telèfon

Les abraçades en forma de paraules que em dius són més que terapèutiques.