2 de novembre del 2011

Meteo

No se me'n fum que les coses s'esfumin

3 de gener del 2011

Dels óssos als gossos

Dilluns matí. Ferrocarrils direccció Gràcia. Objectiu Patge reial.

Cedeixo el meu seient a una mare amb dos criatures. Ella rossa de pot, però amb metxes, que així fa més estil. Els nens conjuntats fantàsticament i amb el complement cadascú d'un osset de roba d'uns 30 cm. Ell blau, ella rosa. Complement molt pràctic per anar a Barcelona.. però clar, en cas que els nens se'n cansin la mare triarà una de les següents opcions:
- opció 1. Llençar-lo a qualsevol paperera. Total a casa en tenen més (tots blaus i roses, per descomptat)
- opció 2. Farà la bona obra del dia i el donarà a qualsevol persona "necessitada" que es trobi a qualsevol cantonada
- opció 3. Guardar-lo en el bolso de "luibuitón" que es va comprar expressament pensant en la mida dels ossets de les seves criatures.
L'heu encertada, segur que tria la 3. en "lui" estaria content d'un ús tant prosaic de les seves bosses de mà.

La mare m'agraeix el detall del seient i passo a estar dreta al costat d'un guàrdia de seguretat amb gos incorporat. Pobre bèstia. El morrió que duu fa més por que la cara poc amigable del guàrdia.

Els nens no paren de mirar-se el gos, entre encuriosits i temerosos d'aquella bèstia inquieta que es va removent constantment, i que només es calma a estrabades. Finalment, seu, i l'amo es posa a xerrar pel telèfon.

La nena, tot i ser més petita, es veu molt més espavilada que el nen. D e fet em miro el nen i penso " aquest nen... aix.. molt mono, però té algo estrany....". Sí, nois, em surt la "vena professional", però decideixo que encara són vacances i no cal mirar els infants amb ull.

Decididament la nena és més llarga que son germà (de desenvolupament més pausat) i diu a sa mare:
"perquè té gosset té un botó vermell?"

Un botó vermell? en el morrió jo no hi veig res de res, en la corretja, potser.. Un botó vermell?
Fins i tot a mi em costa reaccionar, però de cop la solució se'm presenta. L'animal estava molt animat.

El millor ha sigut la cara de la mare i el comentari de "res filla res"
El més trist és que la filla no ha insistit veient que la seva mare no sabia el perquè, i que el pobre gos estaria millor fent una altre feina, no?
El guàrdia pot continuar xerrant per telèfon... (total)

P.D. demà torno a BCN a fer una volta. A veure què m'hi trobo...

Un cop a casa, mirant videos curiosos, he descobert que els gossos poden tenir altres usos... no us perdeu el segon video cap a la meitat on es veu el "making off"