Entre ells trobo el següents on Joan censurava algunes paraules.
• A Fogars, p... o lladres.
• La m... de Mataró és la millor.
• A Bellmunt les dones, de p... per amunt
• Per la barca que fa mesos que rodola la m... hi sol córrer tota sola.
• Si et fa mal, xucla ( o posa-t’hi sal, o estreny el c...)
Joan Amades (o Joan M...) era catòlic, i això feia que algunes vegades suavitzés tot allò que recollia. Ara bé, amb els refranys ho tenia més difícil, ja que la rima obligava.
Miro i remiro les pàgines d’aquest llibre amb paper de “bíblia” i veig que n’hi ha centenars, milers... Per tots els temes: cel, calendari, dies, mesos, mar, muntanya, pastors, mar, malalties, salut, dimoni!, dones, casa, feina, oficis, dret, justícia, diner, joc ...
M’entren ganes de llegir-los tots de retenir els seus consells, la seva saviesa reduïda a quatre paraules amb rima inclosa. Intento escollir-ne un per tancar aquest escrit, però se’m fa difícil. Quin tema? Així que faig allò tant recorrent de deixar-ho a les mans de la casualitat (i per tant, de la causalitat)
Faig ballar les pàgines mentre en Poveda m’inspira amb les seves carícies sonores...
El bon riure fa bon viure.
Deso el llibre a l’estanteria i vaig a sopar.
