Les hostesses i hostessos (no sé com es i diuen, perquè no sé si existeix la paraula en masculí, té nassos) han canviat molt. "el servei està fatal i ja no és el que era". Em ve a la memòria la imatge de la noia encantadora que intentava ajudar-te sempre amb un somriure als llavis. Una mica imatge dels anys 50/60, ho sé, però et tranquil.litzava saber que aquella dona et podia donar un cop de mà si enmig del vol tenies qualsevol problema. Que si una tovalloleta molla, un coixí, una manta, etc.
I ara? Ara uns malxinats que et volen cobrar per tot: bitllet d'embarcament que has de dur tu en un dinA4, equipatge de mà de mides concretes, líquids, etc. El personal de terra és gent jove d'entre 20i 30pocs amb molta mala jeia i sembla que disfruten fent-te sentir inútil quan preguntes coses que tu desconeixes. Vaja que suposo que tots sabeu què heu de fer quan viatgeu amb un menor, oi? En el nostre cas va ser relativament "fàcil", però la mare de la criatura s'ha gastat la mesada trucant a la central (gran bretanya) per un tema senzill... I com no citar que a uns coneguts els hi van cobrar 60e per la motxilleta del nen. Mai he vist un biberó i unes tovalloletes tant cares...
Quan creus que ja has patit prou escarni arriba el torn del personal de vol. Una hostessa manaire que et diu que seguis on puguis i que ella no parla català (curiosament va entendre tot el que li vaig dir). I després del meu "gràcies i molt amable" va remugar deliberadament amb tot d'escarafalls.
"Se'ns pixen a la cara i diuen que plou" és el que em venia a la mentcontínuament.
A veure què passa a la tornada.
