Si l’any se’n va rient, bon any vinent.
I l'any arriba amb música: dos concerts en menys de cinc dies!
El primer: Roger Mas a l'Auditori de Girona
Feia mesos que ja en tenia les entrades, i això va provocar la rialla d'algú, però tant previsió va tenir premi. Fila 4 al centre. Així quedes a l'alçada dels ulls de qui actua i captes tota l'energia que succeeix. Ara qui reia? Dues hores on vaig poder estar davant d'un dels meus descobriments musicals dels últims anys. Ah, i com no, amb una dosi de Francesc Pujols enmig del concert! En Roger té un univers particular i m'agrada.
I el segon: Lluís Coloma Trio
Quina energia! Després del dinar de Reis, que per primera vegada el feia jo! (eh, i van quedar ben satisfets i tips!) vam anar a la Jazz Cava de Terrassa (quina enveja de ciutat.... no ens allargarem.). Una trobada de Blues i Boggie! Amb convidats especials, duets, trios, quartets, i el que us pugueu imaginar.Fins i tot va haver-hi un moment de piano a 8 mans! En Manolo (contrabaix fantàstic) i en Marc (bateria, que ahir vaig reconèixer com l'antic cambrer del Bemba) feien tirar endevant totes les animalades que a aquests pianistes se'ls passava pel cap, fen viva aquella gran frase apresa de l'Emilio (un basc baixet, prim i escarransit): Ensayar és de cobardes!
Allà vaig viure una bona remoguda vital. Què gran que és el Blues i el Boggie!
I allí em vaig prometre a mi mateixa reconciliar-me amb el piano. Tants anys davant d'aquestes tecles han de servir per alguna cosa, per tant prepareu-vos, perquè la noia més blanca de la ciutat té ganes de tornar-se "negre".
Admiro els músic que fan que m'oblidi de les meves cabòries i que em traslladen allà on volen. És una sensació fantàstica, entres a la música i van sentint com les dinàmiques pugen, baixen, les intensitats, l'humor (n'hi ha molt!), buff, puges al tren i és emocionant. Hi ha moments en que et sents dins d'una muntanya russa. Sabeu l'instant en que la vagoneta ha fet la primera pujada lentament i està a punt de deixar-se caure al buit? Doncs sóc una "yonki -musical" d'aquesta sensació.
Ja se sap, quan estàs malalt el primer és admetre-ho.
