Quan quedes a les vuit per prendre alguna cosa és un moment on fàcilment ja tens sensació de gana. Així que avui de camí a Fontana per trobar-me amb la Maria passo per davant d'un Nostrum i veig que en el mostrador hi ha petits paquets de fruita seca. mmmmmmm. Entro.
La dependenta, una senyora de mitjana edat (per què mitjana?) argentina em somriu educadament i em pregunta què vull. Li dono el paquet de fruita seca variada així com l'euro i vint que costa. Jo ja marxava, però la dona ha de passar la bosseta pel lector del codi de barres i fer-ho tot pausadament...
Primer no troba el codi, llavors no sap fer anar la màquina, canvia la bosseta i quan finalment "pita" no surt com a nom del producte el que havia agafat sinó una altra cosa. Per tant, la molt amable dependenta decideix introduir el nom del producte a l'ordinador a veure què passa mentre exclama:
- es que acá todo lo ponen en catalán!
El detall, l el nom de la bosseta de fruita seca variada és: cocktail primera (!!!)
