21 de gener del 2010
20 de gener del 2010
12 de gener del 2010
Les Amigues de les Arts
Elles em va dir que en casos com aquest no es tracta de ser guapa o més lletja, sinó d'estar convençuda de fer-ho. Jo vaig dir, ja si però si ara hi vaig i ell no ho vol, després què, després tot això acaba "siguent" un rollo patatero. Vull entendre-ho però no puc....
11 de gener del 2010
Glosapèdia - Sant "Farriol"
El Ball de Sant "Farriol"és un càntic conegut arreu de Catalunya (especialment a la Zona de l'Empordà) i que és cantat i ballat des de molt antic en Trobades de Cantadors. Vaja, en ambients agrícoles i lúdico-festius...
Va unida a una llegenda, la de Sant "Farriol":
Farriol era capità d'una quadrilla de lladres del Pla de Barcelona, que es reunien després de cada robatori a la taverna i acabaven ben torrats i glosant, fent apostes a veure qui podia fer el glosat menorquí més enginyós, sostenir l'equilibri mentre es beu del porró, i en el seu cas, no patir un atac d'hipertensió. Després d'unes quantes nyacres i de molts gots de garnatxa, Farriol, va voler canviar de vida i intentà fer canviar i convertir també la seva trepa, però, a més de no aconseguir-ho (innocent.....), li va costar la mort en la festa posterior del seu últim atac a Espolla. El van enterrar sota una bóta de Garnatxa de la Cooperativa, que, des de llavors, no es buidava mai (per sort nostra!), i és perquè, Sant Farriol, en un acte miraculós, tocava amb el dit la bóta. D'aquí la dita de "la Bóta de Sant Ferriol, que no s'acaba mai". Una artista de l'època en va ser una sèrie de pintures... i un hortolà una crònica dels fets.
Properament en podreu veure l'exposició al MNAC (M'agraden les Nyacres A la Cantada)