Dissabte, concert d'en Pepe Botifarra i Amics en el concert de cloenda del Festcat 2008.... Rondalla al complet:Paco Lucas, en Tòbal, ballarins, dolçainers. I convidats: Feliu Ventura, Miquel Gil i l'Eliseu Parra.
Em van fer anar més enllà de tot plegat. Per uns minuts no era allà... i vaig ser conscient de que la música m'ha donat molt. Més del que em pensava. Més del que mai m'hagués imaginat.
Vol sortir la meva veu i cantar
Que s’ha fet el que pregona no parlar
Si estimem el vent que ens porta la paraula
El silenci d’estimar mai s’envà....
"Em mira. Me'l miro. Em somriu. Li somric. Estimar en silenci. No pas un amor no correspost, sinó el no saber què pensa. L’estimo, però callo. Diuen que qui calla és per alguna cosa, però sé sobradament que callar no és més que una acció covarda. No goso dir-li res. L’estimo en silenci. Estimar-me'l en silenci és viure en un món d’ignorància. No sé res, però me l’estimo en silenci. En l’amor no correspost, ell pot sentir-se incòmode, minvat per una mirada que prou sap el que vol dir. Estimar en silenci és enganyar-lo. El miro, però no té idea del que vull expressar amb els meus ulls. M’és igual. Sóc covarda. Me l’estimo en silenci. M’escolto cançons que parlen d’amor. Tant és la llengua. Totes parlen el mateix idioma. L’estimo en silenci."
