Matí de divendres. Dormia plàcidamenti de cop obro un ull. Deu ser dissabte, penso encara mig adormida, ja que el desperator no ha sonat... Faig mitja volta, mentre el meu nivell de conciència va pujant fins al punt que m'adono que no és dissabte: És divendres!!!! ARGHH! Morta de por miro el rellotge i m'adono que és gairebé l'hora de comançar la calsse. Truco a la feina per dir que vaig justa i que igual arribo 5 min tard... Més que res perquè els nanos no s'esperin sols a fora el pati. Rento cara, vesteixo, agafo coses i marxo pitant. Avui no em cal cafè, perquè amb el "subidón" que porto del susto vai com una moto....
Arribo just a temps, però els nens em fan notar que tinc una cosa a la cara... tranquils, era la marca del llençol!! ja, ja, ja, ja....
I la noia del moneder Tous?
Doncs a l'hora del pati vaig a la botigueta del costat a veure si em poden fer un entrepà, ja que he marxat tant ràpid que no he agafat res... Davant meu hi ha una adolescent que demana: una nube, 2 de estas, 4 cocacolas, ... i quan obre el moneder li cauren tres monedes a terra. S'ho mira i diu, ah... son sólo tres céntimos, paso.
Jo estic a punt de recollir-ho davant d'ella i donalr-li i dir-li alguna cosa, però n'estic farta de personatges com ella.
Suposo que portant un moneder Tous no li vé de 3 céntims...
