Bon Porc Nadal!

i la pluja es va assecar

No pots anar donant cops de puny a les gotes de la pluja
No pots pretendre que no triin el teu cap com a destí
No pots fer que les gotes t'esquivin

Per sort no hi pots fer res.

A mi en canvi, cada dia que passa descobreixo que m'agrada mullar-me

El treball dignifica

Glosa d'abril

Glosa d'Abril,
albada de la serra
i del glosat, estel,
il·lumineu la catalana nyacra
corrandes cap al cel
i garrotins de mel…

Encara amb pell de gallina

Els patrocinadors reals de les 12h de glosa!

(foto: Caterina Canyelles)

En veure això en Titot va enviar...
Ara reclam atenció
que m'escolti tot el món
tinc un sentiment pregon
del qual vull fer difusió
i és que el patrocinador
tregui això de Mahón
i posi, d'un cop, Maó.

i l'Helena respón

Ai m'ha cridat l'atenció
casu'm déna com hi ha món
hem de reclamar, prò on?
aquí hi hagut confusió
i és que el patrocinador,
clar i concís, és un Mamón
mereix un cop de maó.

Retalls d'Espolla

Domine, domine, domine!

Les Amigues de les Arts

Elles em va dir que en casos com aquest no es tracta de ser guapa o més lletja, sinó d'estar convençuda de fer-ho. Jo vaig dir, ja si però si ara hi vaig i ell no ho vol, després què, després tot això acaba "siguent" un rollo patatero.

Vull entendre-ho però no puc....

Glosapèdia - Sant "Farriol"

El Ball de Sant "Farriol"és un càntic conegut arreu de Catalunya (especialment a la Zona de l'Empordà) i que és cantat i ballat des de molt antic en Trobades de Cantadors. Vaja, en ambients agrícoles i lúdico-festius...

Va unida a una llegenda, la de Sant "Farriol":

Farriol era capità d'una quadrilla de lladres del Pla de Barcelona, que es reunien després de cada robatori a la taverna i acabaven ben torrats i glosant, fent apostes a veure qui podia fer el glosat menorquí més enginyós, sostenir l'equilibri mentre es beu del porró, i en el seu cas, no patir un atac d'hipertensió. Després d'unes quantes nyacres i de molts gots de garnatxa, Farriol, va voler canviar de vida i intentà fer canviar i convertir també la seva trepa, però, a més de no aconseguir-ho (innocent.....), li va costar la mort en la festa posterior del seu últim atac a Espolla. El van enterrar sota una bóta de Garnatxa de la Cooperativa, que, des de llavors, no es buidava mai (per sort nostra!), i és perquè, Sant Farriol, en un acte miraculós, tocava amb el dit la bóta. D'aquí la dita de "la Bóta de Sant Ferriol, que no s'acaba mai". Una artista de l'època en va ser una sèrie de pintures... i un hortolà una crònica dels fets.

Properament en podreu veure l'exposició al MNAC (M'agraden les Nyacres A la Cantada)