Xinxolla't

Meteo

2011-11-02T20:54:00.000+01:00

No se me'n fum que les coses s'esfumin

enigma #1

2011-05-12T19:01:00.000+02:00

Si el tap és de suro, i el cap és de suro...
on és el tap del cap?

el meu cap és un tap?

Síndrome post-vacacional

2011-01-09T19:30:00.002+01:00

Demà tornem a la realitat que m'ha d'acompanyar uns mesos més. Dia a dia i nit a nit.

Dels óssos als gossos

2011-01-03T19:11:00.011+01:00

Dilluns matí. Ferrocarrils direccció Gràcia. Objectiu Patge reial.

Cedeixo el meu seient a una mare amb dos criatures. Ella rossa de pot, però amb metxes, que així fa més estil. Els nens conjuntats fantàsticament i amb el complement cadascú d'un osset de roba d'uns 30 cm. Ell blau, ella rosa. Complement molt pràctic per anar a Barcelona.. però clar, en cas que els nens se'n cansin la mare triarà una de les següents opcions:

- opció 1. Llençar-lo a qualsevol paperera. Total a casa en tenen més (tots blaus i roses, per descomptat)

- opció 2. Farà la bona obra del dia i el donarà a qualsevol persona "necessitada" que es trobi a qualsevol cantonada

- opció 3. Guardar-lo en el bolso de "luibuitón" que es va comprar expressament pensant en la mida dels ossets de les seves criatures.

L'heu encertada, segur que tria la 3. en "lui" estaria content d'un ús tant prosaic de les seves bosses de mà.

La mare m'agraeix el detall del seient i passo a estar dreta al costat d'un guàrdia de seguretat amb gos incorporat. Pobre bèstia. El morrió que duu fa més por que la cara poc amigable del guàrdia.

Els nens no paren de mirar-se el gos, entre encuriosits i temerosos d'aquella bèstia inquieta que es va removent constantment, i que només es calma a estrabades. Finalment, seu, i l'amo es posa a xerrar pel telèfon.

La nena, tot i ser més petita, es veu molt més espavilada que el nen. D e fet em miro el nen i penso " aquest nen... aix.. molt mono, però té algo estrany....". Sí, nois, em surt la "vena professional", però decideixo que encara són vacances i no cal mirar els infants amb ull.

Decididament la nena és més llarga que son germà (de desenvolupament més pausat) i diu a sa mare:

"perquè té gosset té un botó vermell?"

Un botó vermell? en el morrió jo no hi veig res de res, en la corretja, potser.. Un botó vermell?

Fins i tot a mi em costa reaccionar, però de cop la solució se'm presenta. L'animal estava molt animat.

El millor ha sigut la cara de la mare i el comentari de "res filla res"

El més trist és que la filla no ha insistit veient que la seva mare no sabia el perquè, i que el pobre gos estaria millor fent una altre feina, no?

El guàrdia pot continuar xerrant per telèfon... (total)

P.D. demà torno a BCN a fer una volta. A veure què m'hi trobo...

Un cop a casa, mirant videos curiosos, he descobert que els gossos poden tenir altres usos... no us perdeu el segon video cap a la meitat on es veu el "making off"

Pròposit d'any nou #1

2011-01-03T17:54:00.001+01:00

Propòsit num 1: No dir cap d'aquestes frases

i darrere del 2010, què?

2011-01-02T23:45:00.002+01:00

Un 2011 ple de sorpreses!

què hi haurà darrere la Nadala?

Any nou, passat: "prou!"

2011-01-01T00:00:00.001+01:00

No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d’anys enrere,
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.

Plora nena, deixa anar la teva pena.
El desconsol que sents és que tens mal de consciència,
I això no té cap sentit, oblida-ho i hi podràs veure
Molt més clar, molt més lluny, més enllà, més amunt!

Si no mires enrere la ferida no supura.
Si no està bé enlloc potser és que l’angoixa apreta.
Salta amunt i veuràs a darrera les barreres,
Que no et deixen avui créixer.

Vigila tot el què dius que ho pots arribar a pensar
Vigila els teus pensaments que es faran tots realitat
Vigila el que fas que serà el teu futur
Vigila el teu futur que d’aquí poc hi seràs

No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d’anys enrere,
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.

Ale hop amb el 2010!

2010-12-31T14:30:00.004+01:00

Última entrada de l'any. Això ja comença a ser una tradició... i em trobo que aquest any he escrit menys que d'altres, però no vol dir que la meva activitat hagi disminuït!

2010...

El començo ballant i l'acabaré en "família". Aquella família que coneixes un dia i que forma part del teu dia a dia. Aquella família que no et toca per decret llei, sinó que vas descobrint mica en mica, i que estimes tant.

Un any intens amb "de tot i força". Ja no sóc a Virolet, però continuo amb les altres coses: Majorales, ara també De Calaix, la Piafònica, Cantiga , el Pandero i la Glosa.

Un any de canvis i plantejaments, d'aprendre i ser valenta, de tirar endavant malgrat les hòsties i sortir-ne amb dignitat. De confiar amb la gent que t'estima i mostrar-te tal i com ets, amb les teves febleses, defectes i virtuts. D'aprendre que la vida són 4 dies i que les coses s'ha de viure amb intensitat i sinceritat. De veure marxar amics i veure'n arribar d'altres. De redescobrir la infantesa amb el petit Joan. De rebre sorpreses i sobretot de llevar-se cada matí amb un somriure. A veure en cada cosa un "i que no és maco això?"

Marxo cap a mar.

El que no vulguis del 2010 aquesta onada s'ho endurà, i aleshores podrà venir allò que desitges per el 2011

Bon Porc Nadal!

2010-12-25T21:31:00.004+01:00

Tornant a dibuixar

2010-12-04T20:05:00.001+01:00

Escapant

2010-10-12T23:58:00.001+02:00

i la pluja es va assecar

2010-10-10T14:19:00.001+02:00

No pots anar donant cops de puny a les gotes de la pluja
No pots pretendre que no triin el teu cap com a destí
No pots fer que les gotes t'esquivin

Per sort no hi pots fer res.

A mi en canvi, cada dia que passa descobreixo que m'agrada mullar-me

El treball dignifica

2010-09-01T08:57:00.002+02:00

Instruccions d'ús

2010-08-13T01:03:00.002+02:00

Navegant...

2010-08-12T19:43:00.003+02:00

"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg,que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre del que saben. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit.I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,sabràs el que volen dir les Itaques. Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos.Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena.I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos.Més lluny, sempre molt més lluny,més lluny del demà que ara s'acosta.I quan creieu que arribeu,sapigueu trobar noves sendes.Més lluny, sempre molt més lluny,més lluny del demà que ara ja s'acosta i, quan sereu deslliurats,tingueu ben present no aturar-vos. Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels,afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens d'aventures,plens de coneixences.Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l'amor ompli el seu cos generós,trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures,plens de coneixences."

Amics, Jazz i Bon Vi... què més voleu?

2010-08-07T23:46:00.002+02:00

Uns dies a l'Empordà fan meravelles, i espero que els efectes de "l'esventada" de neurones que hi vaig fer duri molt temps.

De moment us deixo amb el que va ser la nit de dijous passat, on amb 3 persones més (i unes altres 500 i pico que no coneixia...) vaig poder disfrutar d'un luxe: amics, jazz i vi...

La idea és "estupenda": pagues un tiket pels concerts, una mica de menjar i pel beure (7 eurells) i després 3 eurells per una gran copa de vidre, que tant et serveix per assavorir els vins com de record. Així que per 10 euros escoltes bona música (3 concerts d'una hora de durada cadascun a llocs diferents del poble), menjes una mica i beus vins dels cellers del voltant i disfrutes de les vacances com mai..

Ja sabeu, el primer dijous del mes d'Agost cap a Vilamanisce!

"bacallà, i no va dir res"

2010-07-30T13:51:00.002+02:00

A vegades els silencis són paraules. I gestionar-los no és cosa fàcil.Poden ser incòmodes o reveladors. Dolços o amargs, i ens ho poden explicar tot, encara que no ho volguem admetre.

I els volem omplir de qualsevol manera. En el 75% dels casos fem servir el temps, l'últim llibre llegit, ... però què fem del 25% restant?

Aprendre que sigui el nostre aliat.

Escombrant

2010-07-29T17:04:00.002+02:00

Tots sabem d'alguna o altre carretera on hi ha noies que hi treballen. Diuen que a l'Empordà hi ha una gran concentració de llocs de treball a l'exterior, però pels voltants de Sabadell no ens quedem pas curts.

Sempre que les veig (momentàniament perquè vaig a toc de "pitu") penso en el tipus de vida que deuen dur, i què dur que deu ser...

Ahir, però la imatge em va sorprendre, tot baixant de Vic (que no de la font del gat) una noia escombrava el seu tros de paviment, com qui escombra el portal de casa.

El meu Poble i jo (Salvador Espriu)

2010-07-10T18:00:00.001+02:00

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Mort al despertador!

2010-07-05T13:49:00.003+02:00

Després d'un mes i pico sense donar senyals de vida, crec que ha arribat el moment de "reviscolar" el xinxolla't, per tant, quedeu advertits!

Preguem....

2010-06-28T21:38:00.000+02:00

tira, tira!

2010-05-22T23:07:00.001+02:00

Qui va matar el drac de Sant Jordi?

2010-04-23T19:26:00.001+02:00

Un monstre ferotge, una donzella a punt de morir i un cavaller sempre a punt.
Qui va matar el drac de Sant Jordi?

Quicos, magdalenes i aigua

2010-04-19T13:30:00.004+02:00

De matinada es trobaren per parlar. Les tres mostraren els seus esperits davant d'una bossa de quicos, magdalenes i una mica d'aigua per aclarir-ho tot. L'una ja torna, l'altre és en camí i la tercera encara no ha començat a caminar perquè no troba per on.La vida ens dóna el que necessitem encara que no ho necessitem.

Glosa d'abril

2010-04-09T17:39:00.001+02:00

Glosa d'Abril,
albada de la serra
i del glosat, estel,
il·lumineu la catalana nyacra
corrandes cap al cel
i garrotins de mel…

Teranyines

2010-04-06T01:12:00.003+02:00

D'aquí a poc a aquest blog estarà ple de teranyines... i és que tot i tenir més o menys temps, últimament paro molt per casa encara que no ho sembli, no em sento gaire inspirada per xinxollar."Les coses si no es mouen en moren", gran frase d'en Nèstor, un professor de direcció coral. Així que abans que arribi l'altre frase mítica de "se le murió la nota" hi haurem de posar remei, encara que sigui més de tant en tant i re plantejant potser el caire d'aquestes "bombolles" que de tant en tant apareixen per aquí.

Això ho escric després d'una Setmana Santa tranquileta on he posat color a les parets de casa i he fet "bricomania". Tranquils, això d'anar a Euskadi no m'ha trastocat i no vaig tallant sequoies per fer tauletes de nit ni res per l'estil.

Desconcert

2010-03-25T11:02:00.005+01:00

Busco una paraula que descrigui aquella sensació que un té quan no sap ben bé què ha de fer ni què pensar. No sap si el que fa, ho fa bé o no ho fa bé, i a vegades ni perquè. Quan no sap què és el que s’espera de tu. És la mateixa sensació que tens quan no tens noticies d’ algú, que de cop i volta has deixat de saber d’aquella persona, i no saps si és per algun motiu concret o perquè li ha passat res. La paraula no és impotència, tot i que el sentiment si que en conté d’impotència.

Crec que és desconcert.

I no saps per on tirar, per què facis el que facis mai hi ha la seguretat d’encertar-la, i això crea neguit..

Avui em sento desconcertada.

Loops!

2010-03-22T01:08:00.000+01:00

Aquí us deixo dues petites perles perquè aneu experimentant!!

Encara amb pell de gallina

2010-03-11T13:50:00.002+01:00

Els patrocinadors reals de les 12h de glosa!

2010-03-08T16:00:00.005+01:00

(foto: Caterina Canyelles)

En veure això en Titot va enviar...
Ara reclam atenció
que m'escolti tot el món
tinc un sentiment pregon
del qual vull fer difusió
i és que el patrocinador
tregui això de Mahón
i posi, d'un cop, Maó.

i l'Helena respón

Ai m'ha cridat l'atenció
casu'm déna com hi ha món
hem de reclamar, prò on?
aquí hi hagut confusió
i és que el patrocinador,
clar i concís, és un Mamón
mereix un cop de maó.

Raffaella!

2010-02-24T14:05:00.002+01:00

Tot anant de bolo a Vilafranca la Laia va posar Raffaella Carrà i vaig pensar que és un repertori que tinc oblidat... per posar-me al dia aquí va una perla.

De moment ja vaig practicant la coreografia!!!

El gat missatger

2010-02-17T13:27:00.008+01:00

Ja fa un parell de setmanes que ve de visita, i si fos per ell, ja estaria instal·lat a casa...Com diuen les "tietes" és molt manyac i deseguida et fa festes... així que encuriosits per si tenia amo, li vam posar una cinta al coll (elàstica... perquè no li tibi) amb un missatge: "tot sovint aquest gat ens visita,té amo?"
Sembla que el noi és "orfe"... algú el vol adoptar?

El pandero per un forat

2010-02-13T20:19:00.006+01:00

El primer pandero que vaig tenir entre les mans amb el que he anat descobrint tot un món de percussions...

Santa Eulàlia

2010-02-12T20:32:00.001+01:00

El meu cervell musical

2010-02-09T13:16:00.001+01:00

Guitarra a 4 mans!

2010-01-26T19:24:00.001+01:00

Normalització Lingüística al lit

2010-01-24T18:32:00.002+01:00

mireu, mireu: Aleix Saló

Retalls d'Espolla

2010-01-21T23:41:00.001+01:00

Domine, domine, domine!

2010-01-20T23:28:00.001+01:00

Psssshiiiiiiiit!

2010-01-18T02:20:00.005+01:00

Calla, no diguis el que penses.
Que ells no s'adonin que tot és mentida.
Somriu permanentment perquè ningú es neguitegi.

Pinyols

2010-01-14T22:43:00.009+01:00

A casa sempre m'han dit que les "aulives" fan somniar.
Hi ha dies que te'n fas un bon fart, a veure si les visions nocturnes són més interessant que les diürnes. De moment la tècnica no dóna uns resulstats gaire fiables...
Ara bé, la fartanera el pot servir perentrenar-se pel Concurs Mundial de Menjar Olives Arbequines.

I no us descuideu de posar-hi un nou "fil musical" que avui s'ha presentar oficialment a la República:
Lluís Oliva i les Arbequines

M'agraden els pinyols!

Les Amigues de les Arts

2010-01-12T14:18:00.020+01:00

Elles em va dir que en casos com aquest no es tracta de ser guapa o més lletja, sinó d'estar convençuda de fer-ho. Jo vaig dir, ja si però si ara hi vaig i ell no ho vol, després què, després tot això acaba "siguent" un rollo patatero.

Vull entendre-ho però no puc....

Glosapèdia - Sant "Farriol"

2010-01-11T01:38:00.000+01:00

El Ball de Sant "Farriol"és un càntic conegut arreu de Catalunya (especialment a la Zona de l'Empordà) i que és cantat i ballat des de molt antic en Trobades de Cantadors. Vaja, en ambients agrícoles i lúdico-festius...

Va unida a una llegenda, la de Sant "Farriol":

Farriol era capità d'una quadrilla de lladres del Pla de Barcelona, que es reunien després de cada robatori a la taverna i acabaven ben torrats i glosant, fent apostes a veure qui podia fer el glosat menorquí més enginyós, sostenir l'equilibri mentre es beu del porró, i en el seu cas, no patir un atac d'hipertensió. Després d'unes quantes nyacres i de molts gots de garnatxa, Farriol, va voler canviar de vida i intentà fer canviar i convertir també la seva trepa, però, a més de no aconseguir-ho (innocent.....), li va costar la mort en la festa posterior del seu últim atac a Espolla. El van enterrar sota una bóta de Garnatxa de la Cooperativa, que, des de llavors, no es buidava mai (per sort nostra!), i és perquè, Sant Farriol, en un acte miraculós, tocava amb el dit la bóta. D'aquí la dita de "la Bóta de Sant Ferriol, que no s'acaba mai". Una artista de l'època en va ser una sèrie de pintures... i un hortolà una crònica dels fets.

Properament en podreu veure l'exposició al MNAC (M'agraden les Nyacres A la Cantada)

Si l’any se’n va rient, bon any vinent.

2010-01-07T23:07:00.015+01:00

I l'any arriba amb música: dos concerts en menys de cinc dies!

El primer: Roger Mas a l'Auditori de Girona
Feia mesos que ja en tenia les entrades, i això va provocar la rialla d'algú, però tant previsió va tenir premi. Fila 4 al centre. Així quedes a l'alçada dels ulls de qui actua i captes tota l'energia que succeeix. Ara qui reia? Dues hores on vaig poder estar davant d'un dels meus descobriments musicals dels últims anys. Ah, i com no, amb una dosi de Francesc Pujols enmig del concert! En Roger té un univers particular i m'agrada.

I el segon: Lluís Coloma Trio
Quina energia! Després del dinar de Reis, que per primera vegada el feia jo! (eh, i van quedar ben satisfets i tips!) vam anar a la Jazz Cava de Terrassa (quina enveja de ciutat.... no ens allargarem.). Una trobada de Blues i Boggie! Amb convidats especials, duets, trios, quartets, i el que us pugueu imaginar.Fins i tot va haver-hi un moment de piano a 8 mans! En Manolo (contrabaix fantàstic) i en Marc (bateria, que ahir vaig reconèixer com l'antic cambrer del Bemba) feien tirar endevant totes les animalades que a aquests pianistes se'ls passava pel cap, fen viva aquella gran frase apresa de l'Emilio (un basc baixet, prim i escarransit): Ensayar és de cobardes!

Allà vaig viure una bona remoguda vital. Què gran que és el Blues i el Boggie!
I allí em vaig prometre a mi mateixa reconciliar-me amb el piano. Tants anys davant d'aquestes tecles han de servir per alguna cosa, per tant prepareu-vos, perquè la noia més blanca de la ciutat té ganes de tornar-se "negre".

Admiro els músic que fan que m'oblidi de les meves cabòries i que em traslladen allà on volen. És una sensació fantàstica, entres a la música i van sentint com les dinàmiques pugen, baixen, les intensitats, l'humor (n'hi ha molt!), buff, puges al tren i és emocionant. Hi ha moments en que et sents dins d'una muntanya russa. Sabeu l'instant en que la vagoneta ha fet la primera pujada lentament i està a punt de deixar-se caure al buit? Doncs si a això li sumes la sensació d'esgarrifança general i que la respiració "s'eixampla", ja sabeu quina és la meva droga.

Sóc una "yonki -musical".

Ja se sap, quan estàs malalt el primer és admetre-ho.

Entrem amb bon peu al 2010

2010-01-01T00:00:00.003+01:00

Mentre mira el correu, pensa que aquell fariseu (que segur que és ateu) és creu ser tot un romeu. Li diria amb menyspreu que és pigmeu, i que el seu marrameu ja no se'l creu.

Amb jubileu saluda al 2010, i ho diu per l'altaveu.

2009 i el picarol

2009-12-31T23:59:00.002+01:00

Ha passat un altre any. Un any amb "de tot i força": il·lusions, desil·lusions, coses bones, coses que no tant, grans dosis de paciència, immenses dosis de psicologia, i sobretot kilòmetres amunt i avall (per no perdre el costum). L'any va començar amb la volta a Catalunya dins del Trastet: Sabadell, Girona, Cervera, Sabadell... i va ser a la taula del sopar on vaig batejar l'any: l'any del picarol.

Ai Pedrol... quin any el del picarol.

Continuar històries i projectes que ja hi eren, i descobrir altres coses, com la glosa. Conèixer gent nova i descobrir-ne d'altres que ha hi eren. Tot continua igual: corals, coraletes, "tradi folki", però crec que des d'un altre punt de vista. Durant l'any he reflexionat i mica en mica anem canviant dinàmiques i altres aspectes vitals (ja n'era ben bé l'hora!) De tant en tant, però, hi ha moments de massa feina i de preguntar-me "què collons fas?"

Doncs mudança! (una altre.....) Això s'està convertint en un costum que m'agradaria abandonar, i espero que ara donarem per acabada aquesta fase. Com a mínim ara ja tinc un contracte per 5 anys i la tranquilitat que a casa hi ha un bon ambient i s'hi poden carregar les piles. Hi ha silenci, calma, música i un bon lloc per desar els panderos!

Mirant l'agenda, aquest any no ha sigut gaire variat: feina, Corals, Majorales, Cantiga, Virolet, Adufera, Piafònica.. vaja el de sempre. Però sort n'hi ha hagut d'aquells extres que de tant en tant donen color i et trenquen una mica per dins. Sort d'aquelles persones amb qui comparteixes moments dolços i plens de complicitat...

Ai Pedrol, quin any el del picarol...

I ara què 2010?

CaiXarnega

2009-12-30T01:07:00.000+01:00

Carrer de Gràcia de Sabadell. Oficina Central de Caixa Sabadell... sí, sóc a Sabadell (molt llestos!)

El departament encarregat de pensar coses (inútils) que facin pensar a la població que els banc i caixes són fantàstics i estupendus, va encarregar una gran pantalla interactiva.

Durant l'any hi hem pogut veure les diferents estacions de l'any, i depenent del teu moviment, uns sensors ho notaven (què considerats!) i queien més fulles, o neu, etc.

Aquests dies hi ha una cursa entre Ses Majestats, el Tió i en Pare Noël (que ni és pare, ni és Nadal).

Total, els de Caixa Sabadell són del tot originals...

Si demà no ho han rectificat hi faré anar a l'home dels nassos perquè hi prengui mesures!

Amb cap de suro

2009-12-29T18:28:00.003+01:00

Les coses haurien de ser més fàcils.
No pensar més del que toca. Deixar espai buit perquè les coses que ja hi són es puguin moure.
Prendre el sol i que no em prenguin el pèl.

En català senyoria

2009-12-28T18:04:00.006+01:00

I no és una innocentada....

Sofà, manta i flostics

2009-12-27T23:09:00.002+01:00

Encara que ja sabeu que els que fem de mestres (entre d'altres coses) fa dies que estem de vacances, avui ha sigut el primer dia que realment he desconnectat i m'he relaxat.

Així que després d'un matí tranquil ha vingut un dinar fantàstic, una tarda estupenda, un vespre encantador i de cop i volta ja era ben entrada la nit!!
Totes tres a casa, parlant d'homes, de dones, de música i de flostics!

El 2010 és nostre!!

Un costum saludable

2009-12-26T21:30:00.007+01:00

Aquest any no m'he atipat. Sort. Fins i tot, ahir al vespre em va picar el cuc de la gana i va caure una mandarina i un iogurt. I avui a Rocafort de Bages, a Can Serra.

Un gran menjador amb unes 3 famílies immenses. La nostra taula de 6 al seu costat quedava com una cosa petita, petita... Ells amb taules en forma de U, com si d'un casament es tractés, i nosaltres en un agradable raconet dinant amb una taula amb el cotxet d'en Joan a un costat.
Dinars de família, ja sabeu com son oi? cada casa és un món.

De cop i volta la família de més aprop nostre ha començat el ritual nadalenc que deuen fer cada any: que els més petits diguin el vers de Nadal. Tothom escoltava, fins i tot nosaltres. Un rere l'altre anaven dient el vers i ho feien per ordre d'edat, però quan he vist que els adolescent també ho feien m'he quedat una mica sorpresa.

He parat l'orella i certament no estaven dient el vers de nadal. Un per un (adolescents i grans) s'explicaven com els hi havia anat l'any! Davant de tothom confessaven les seves experiències: feina, estudis i fins i tot relacions personals! Un noi ha comunicat a tothom que tenia xicota! i un altre ha fet plorar a la seva mare d'emoció agraint-li el suport donat durant l'any.. etc.

M'he quedat parada, però en part els he envejat. Ells són capaços de dir-se coses boniques els uns als altres sense tenir por de res.

Un bon costum.

Filosofia de vida

2009-12-25T01:13:00.005+01:00

més...

Daltonisme?

2009-12-24T23:02:00.011+01:00

No cal que es miri al mirall. Ja sap que és verd, completament verd, i que tothom ho sap.

A vegades ha intentat canviar de color, però a hores d'ara aquest projecte sembla impossible. Es pinta, però quan plou la seva pell torna a sortir.
Es repeteix una i altre vegada que ell és daltònic i que en realitat no és així...

Però no hi ha res a fer: la seva ombra és verda. No n'hi ha cap altre com ell ni n'hi haurà. (ell no s'ho ensuma...)

Es creua en la vida dels altres i aquests què fan? (s'admeten respostes/apostes)

Bed & Breakfast

2009-12-20T13:47:00.000+01:00

Ja fa mesos que em vaig avançar al meu temps. Aquest estiu aquests quatre nois em van fer de banda sonora amb Catalonautes, la Roulotte Polar, les Càpsules Hoi-Poi i el Castafiore Cabaret
No és odiós quan els Amics triomfen, però em sap greu que perdins una mica allò del "petit comité!...

Contra el deliri

2009-12-19T18:00:00.003+01:00

Ja s'acosten les festes de Nadal, i com sempre sembla que ens tornem mig bojos i comencem a comprar menjar, coses més o menys inútils,

Els d'Osona ho tenen clar (ja va quedar ben clar el dia de referèndum..) i el dissabte abans de Nadal la "lien" ben grossa pel centre de Vic amb una cercavila anticonsumista.

Aquí en van les fotos, la ressenya i una mpstra de Nadala!

LA PASSOTA CATERINA

La passota Caterina parca el cotxe just davant
3 passes més i saluda al segurata oficial

I ara pastors anem junts, cap al centre comercial,
Compra de tot el vulguis i allò que et té el cor robat.

Bon preu tiruliruliru, Decath - tiruliru- lon
Pots pagar amb targeta o amb visa electron.

Us presento a en Joan!

2009-12-11T22:29:00.001+01:00

(és el de la dreta.....)

2009-12-07T12:51:00.000+01:00

Som esclaus de les nostres paraules i senyors dels nostres silencis.

Ara em pregunto què en faré, de tots els silencis que he anat acumulant, amb avarícia, al llarg del temps...

Un minut

2009-12-06T12:41:00.007+01:00

Pot ser llarg,
pot ser curt,
ben aprofitat
o temps perdut.

Interferència

2009-12-04T13:56:00.006+01:00

Les coses que només passen un cop
és millor ignorar-les
i no pensar que a força del record
formen part de nosaltres

Les coses que no han de passar mai més
només són un miratge
tant és si realment les ha viscut
o si són la vida d'algú altre

Una interferència en el meu cor
un instant, un desastre
No es pot seguir un rastre tant subtil
un record ja no és viu.

Com un camí que no té indicació
com un far que s'apaga
no és més que un joc de la imaginació
un parany, un somni que es malgasta

Una interferència en el meu cor
un instant, un desastre
No es pot seguir un rastre tant subtil
un record ja no és viu
i una flor no fa estiu

PUCK - El cinema més petit del món

2009-12-02T13:50:00.004+01:00

Elles dues, assegudes dins d'una capseta màgica amb gespa de colors i banquets de fusta, van entrar dins de la pantalla on les mirades eren més sinceres, els gestos més purs i els pensaments estaven tant clars que es llegien en lletres majúscules.

Aquest dies serà a Sabadell! No us el perdeu.

Puck és una caravana habilitada com un cinema. El seu ventre és una sala minúscula, potser la més petita del món. Només hi caben set persones (entre nens i acompanyants).
Puck ensenya pel·lícules d’animació d’aquelles que no es solen veure a la tele. Selecciona pel·lícules d’arreu del món buscant entre l’inesgotable fons artístic que ha produït el gènere al llarg del temps. El menú es variat però selecte.
Cada grup d'espectadors que hi entra veu un únic curt. L'acomodador els rebrà, iniciarà amb ells un diàleg i els ajudarà a escollir la pel·lícula que veuran.
Una oportunitat per poder recuperar l’experiència del cinema d’una forma particular, per gaudir un instant a prop d’una petita gran obra de creació audiovisual.

L'ànima marcida

2009-12-01T23:40:00.006+01:00

La plasmòlisi es un fenomen cel·lular pel qual les cèl·lules perden aigua i s'arruguen, separant-se de la membrana plasmàtica.

Sabadell capital de la música en general?

2009-11-27T01:04:00.004+01:00

Ara es veu que Sabadell musicalment és l'hòstia, i en Roger Palà ens ho explica darrera la nevera.

Ara imagina que no tinguéssim un cafre con en Bustos i que la música en directe fos el més normal del món...ciència ficció??

Esquellot

2009-11-26T01:47:00.001+01:00

La vaca no para de menjar.
Quan no m'hi fixo, em mira.
No paro de menjar.
Quan no s'hi fixa, la miro.

Algun dia pararem de menjar i mirarem més.

On són les dones reals??

2009-11-25T12:21:00.003+01:00

Ah, sem narobe ...

2009-11-19T13:33:00.003+01:00

Aquest matí revisant el correu veig que hi ha dos comentaris a un parell d'entrades del Xinxolla't, miro i.... no entenc ni un borrall!

Ràpidament penso: alguna cosa d'spam, tal i qual. Però el fet que no hi surtíssin les paraules"sex", "money, "enlarge"..... ja m'enteneu, m'ha fet pensar que realment era un missatge en un altre idioma.

Així que sort del traductor del Can Google que ara ja sé el que em volia dir aquest anònim eslové!:

naucil veliko = aprendre molt sobre
kar sem iskal, hvala = el que estava buscant, gràcies

hvala lepa!

Tot esperant a en Joan...

2009-11-18T14:47:00.008+01:00

Cada cop falta menys, i haig de reconèixer que em fa molta il·lusió. El primer nebot!
Ara entenc gran part dels dubtes, neguits i preocupacions, i també comparteixo (en part) la il·lusió que provoca tot aquest esdeveniment.
Tothom te n'explica una part, però i l'altra??
L'altre cara de ser mare

Per un paperet a terra....

2009-11-12T02:05:00.001+01:00

caminant per un carrer passa la següent situació....

1 - Mira, aquesta dona no s'ha adonat que li ha caigut un paper de la butxaca.
2 - Es que d'on no n'hi ha, no en raja

la dona es gira i mira el paper que ja està a terra. Continua caminant i després d'uns segons es gira.

3 - Escolta, he escoltat el que acabes de dir i em sembla molt malament
1 - ¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?
3 - Demostres molt poc respecte, ja que jo també sóc de les persones que "renyen" als altres quan fan coses així.
1 - Doncs el paper continua a terra...

la dona s'ira i tota enutjada recrimina

3 - Trobo que això demostra molt poc respecte per part teva!!
1 - Miri, senyora, cap problema..
3 - Es que no hi ha dret!!
1 - Molt bé senyora, cap problema, dispensi....

La senyora segurament no passava un bon moment vital.....

Escolteu, escolteu....

2009-11-09T23:59:00.001+01:00

Felix Bitllet!

2009-10-30T17:14:00.002+01:00

30 Espelmes

2009-10-27T00:00:00.004+01:00

1 - Dia, una mare.
2 - Pianos i panderetes
3 - És un número màgic
4 - Germans
5 - Mesos vivint aquí
6 - Experiències
7 - Anys a Virolet
8 - Anys a Cantiga
9 - Si ho sumo tot, ah, i els trasllats fets!
10 - Anys cantant
11 - Canvis...
12 - Santa Eulàlia (gloriosa...)
13 - Ni dilluns, ni febrer (Garfield)
14 - Cap a l'institut
15 - Muntava a cavall
16 - Llibres d'Asterix
17 - Un cap d'any que recordaré
18 - Major d'edat??
19 - L'inici d'una altre etapa
20 - Canvi de Vallès
21 - El carnet de conduir
22 - Primària Musical
23 - Intents de fer bondat
24 - Anys de la primera lliçó de piano

25 - Nadal Vallesà
26 - Sempre a Sant Llorenç
27 - Avui
28 - Mals de panxa
29 - L'últim ànec
30 - Espelmes

un descobriment musical

2009-10-25T23:53:00.001+01:00

No sé en quin moment em vaig subscriure a un butlletí de notícies culturals que es fan a Sabadell (ah, si???). Bé, potser era per constatar que en aquesta ciutat de 200.000 habitants no s'hi fa gaire res de bo a nivell cultural.

Doncs avui diumenge ja de matinada m'ha arribat l'entrega d'aquesta setmana amb un cd recomanat: Herman Dune. Fase 1: Miro el MySpace i em trobo que fa més de mitja hora que els estic escoltant sense parar. Fase 2: busco en el YouTube i trobo un video clip bastant curiós. En tenen 2 versions, mireu, mireu...

i ara amb l'efecte del croma!

Infusionant-nos

2009-10-24T23:56:00.000+02:00

Molt lluny, a l'altre banda del món viuen contents...

I ara ja sé perquè! Hi ha unes termes genials que t'atrapen i no et deixen sortir. Al costat d'un poblet de muntanya hi ha un brollador d'aigua calenta, i la gent ha anat fabricant "piscinetes" on bullir-se / escaldar-se / caldejar-se.

Tot un matí dins de l'aigua pot ser bo. I si no que ens diguin el contrari als 7 que érem allà disfrutant del paisaitge, els colors, l'aigua calentona i sobretot del dia.

Encara que em quedés tota la pell pitjor que una pansa de Corint, no canviaria l'experiència, simplement la repetiria.

La gran nit del Botifarra

2009-10-23T14:27:00.003+02:00

Avança't al teu temps, digues que t'agraden Els Amics de les Arts

2009-10-21T12:07:00.005+02:00

La Lídia me'ls va fer escoltar en una de les nostres trobades per l'Empordà i en només 15 dies ja era una "fan que se sap totes les lletres..." Ja amb tots dins, vam fer un fantàstic vermut a La Torna i reafirmo les meves ganes de seguir aquest grup. Ara toca esperar el nou disc (desembre) i si podem anar de Castanyada amb ells a Calaf!

mentres no us perdeu les noves cançons del myspace i tot el seu "món".

Avanceu-vos!

www.elsamicsdelesarts.cat

Angelina i Els Moderns!

2009-10-20T13:23:00.003+02:00

Angelina i els Moderns actuaran aquest dissabte al festival Música Popular de Barcelona, presentant els temes del seu primer disc. Ho faran a partir de les 21.30 h. a la Sala Luz de Gas, i per a l'ocasió, comptaran amb dues col·laboracions molt especials; per un costat, el Dj Phil Musical (alter ego d'Òscar Dalmau), serà el presentador de l'acte. A més, durant la nit també comptaran amb la col·laboració especial de la Maria Cinta, una de les veus emblemàtiques del pop català dels 60. Helena Casas (exPomada) es tornarà a convertir en Angelina, acompanyada d'un sextet de músics –els Moderns –. Plegats s'encarregaran de vestir de ié-ié la Sala Luz de Gas, interpretant de nou temes d'Emili Vendrell, Lita Torelló, Lluís Llach o Rita Pavone.

"Es que todo esta en catalan..."

2009-10-08T00:41:00.003+02:00

Quan quedes a les vuit per prendre alguna cosa és un moment on fàcilment ja tens sensació de gana. Així que avui de camí a Fontana per trobar-me amb la Maria passo per davant d'un Nostrum i veig que en el mostrador hi ha petits paquets de fruita seca. mmmmmmm. Entro.

La dependenta, una senyora de mitjana edat (per què mitjana?) argentina em somriu educadament i em pregunta què vull. Li dono el paquet de fruita seca variada així com l'euro i vint que costa. Jo ja marxava, però la dona ha de passar la bosseta pel lector del codi de barres i fer-ho tot pausadament...

Primer no troba el codi, llavors no sap fer anar la màquina, canvia la bosseta i quan finalment "pita" no surt com a nom del producte el que havia agafat sinó una altra cosa. Per tant, la molt amable dependenta decideix introduir el nom del producte a l'ordinador a veure què passa mentre exclama:

- es que acá todo lo ponen en catalán!
El detall, l el nom de la bosseta de fruita seca variada és: cocktail primera (!!!)

Majorales a la Taifa

2009-10-04T09:02:00.003+02:00

Entrar en un estudi de gravació sempre ha sigut per a mi una experiència especial. Com que és una cosa que una no fa habitualment es crea una barreja d'emocions: nervis, il·lusió, nervis, exigències, nervis, posa't bé els cascos, nervis,com sonarà la veu? (rara, com sempre), ...

Doncs sí, un cap de setmana dins la Taifa gravant amb Les Majorales per tenir alguna cosa "decent" per penjar al MySpace (sinó sembla que no ets ningú...). De fet ja tocava, perquè molta gent es pregunta com sonem i què els hi expliques?: si mira, cançó catalana a veus, però amb... vaja, que és un lio (som un lio!)

Sort d'en Joan i d'en David amb qui es treballa de meravella i et guien pels inescrutables camins dels enregistrament. D'aquí a poc en veureu els resultats! Emoció / sí senyor / m'ho passo molt bé / nosaltres també! (pels no iniciats això últim és un clàssic del Quinto de l'Indus)

Santa Paciència!
(més fotos al majosafareig o al facebook!)

Cap a la Taifa

2009-10-03T08:56:00.003+02:00

Avui amb Majorales entrem a l'estudi de gravació... Mare de Déu, quins nervis.
Tot i que no és el primer cop que entro en un estudi o que gravo alguna petita cosa, per a mi aquesta és la primera vegada.

Agafarem tot el necessari: instruments, ampolles d'anís ( com a instrument) castanyoles , pandereta, papers, diapasó, i el termo d'herbetes de farigola i el propolis!!

Que la Mare de Déu del Roser ens empari!

"Lofisindier"

2009-09-28T16:49:00.004+02:00

L'amor és un peix fent bombolles al bassal,
l'amor tanmateix pot ser un goig o pot ser un pal.
I no vull que m'usis com un cuc,
tampoc vull que em treguis tot el suc,
i que em xuclis tota l'energia
no sóc un xiclet decloofila

L'amor és un peix, riu amunt i riu avall,
l'amor tanmateix és coixí i és cop de mall
diuen que altres dones trobaré
però per mi això ja m'està bé
anem junts a la boqueria
i fem l'amor dins de la peixeteria

L'amor és un peix....

- Una fantàstica versió d'en Josep Pedrals!!

Si els fills de [...] volessin

2009-09-24T14:12:00.017+02:00

Divendres al vespre, cap allà les 21:00.Sona el telèfon: [...] Hola guapa, ara ens veiem, no? com quedem per pujar a Vic? [...] Ah.. i això? [...] Normal, si amb el ritme que portes [...] A mi també em sap greu [...] Fes bondat!!

Penja el telèfon i
se'l queda mirant rumiant què fer davant la situació. La perspectiva de tornar cap al pis avui no li ve gaire de gust, però anar sola a Vic li produeix una mica de "mandra", però pensa que si més no escamparà la boira (o no.. ja se sap que Vic...)
Agafa el cotxe i disfruta de la carretera. Li ve de gust. Arriba i passa per la plaça de la Catedral on hi troba Carles Dènia. S'hi queda cinc minuts, però avui hi ha una altre proposta: Roger Mas. El fet de tenir assaig aquella tarda fa que arribi tard a tot arreu, també per a veure en Roger. Llei de Murphy... Passa per una altre plaça plena de gent on hi troba una amfitriona d'honor amb la que van a veure una proposta: Marc Parrot fa un homenatge als 50 anys de la Nova Cançó. Disfruten, canten, en alguna tanquen els ulls, i des d'aquella nit, ella no para de cantar:...

(poseu en marxa l'Ipod de la dreta)

Si algú se sent al·ludit, i té ales que no voli.
El refrany que cantaré és adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol: Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Potser en ajupim sovint, no és per hàbit ni caprici
Que és per esquivar el calbot, i esperar el moment propici no sé si m'entens, Oriol:
Si els fills de puta volessin...

Al camp la fruita es podreix, hi ha massa intermediaris
No hi ha planificació Això diuen els diaris i així resa el camperol
Si els fills de puta volessin...

A Suïssa han ingressat, mils de milions de cabassos
Després diuen que és l'obrer, el responsable dels fracassos i la manca de control:
Si els fills de puta volessin...

A ciutat anem de cul, ningú s'aclareix,tot falla,
Ja no podem respirar, però tothom més o menys balla de l'agost fins al juliol
Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol

Surten al carrer, estan cansats de falses promeses
Sona un tret com un fuet, i cau mort, les mans esteses, deixa dona, fills i dol.
Si els fills de puta volessin...

Heu d'oblidar si podeu, aquests 40 anys de glòria
A mi no em preocupa gens, perquè tinc mala memòria i el cap dur com un pinyol
Si els fills de puta volessin...

La unitat no té destí, l'univers no és cap llimona
Tinc un passaport que diu: Has nascut a Barcelona i per tant ets Espanyol
Si els fills de puta volessin...

Jo cada cop veig més clar, que el poble diu el que pensa
d'ell he après aquest proverbi I amb mútua complaença cantem com un home sol
Si els fills de puta volessin..

(malauradament hi ha coses que no canvien mai...)

Majorales a Puig-Reig

2009-09-20T14:03:00.005+02:00

Després d’unes Gitanes del Vendrell una mica pujades de to (pel que ens van assegurar els assistents) i uns quants canvis de micros van pujar a l’escenari del 1r Berguedà Folc a la Vila de Puig Reig, “Les Majorales de la nit”.

Malgrat el fred van patir, tant el públic com les “artistes"...
...(aquesta setmana més d’una ha pillat galipàndria!), va ser un concert molt i molt divertit! El públic va riure i participar d’allò més (potser els pocs graus que figuraven al termòmetre feien que la gent estigués més que motivada!) Cal dir que entre el assistents es va amagar un petit grup de Cubellencs/ques que van animar d’allò més la festa, els agraïm la seva presència a ells i a tots els que hi van assistir!

En aquest concert es van poder escoltar algunes de les novetats que les "Majos" estan preparant per a la propera gravació que podreu trobar al Myspace en breu per l'actuació que farem a la Fira de Manresa. El que no sabem si estava preparat, però que deu ni do, van ser "els comentaris" entre la Marta "cireretes” i "l’Anna-Mari" (quin parell de personatges!)

Es felicita a l’organització per haver aconseguit una Jornada tan lluïda amb grups tan bons com Bruel o Trio Rem o les Maj… i se’ls anima a fer un segon festival, amb més ajudes per part d’ajuntaments, diputacions i altres!

Ja no et faré més cançons

2009-09-19T16:39:00.003+02:00

Bé, de fet en tinc una de pendent que un dia mirarem que surti de dins.

De moment us deixo amb un nou descobriment,

si en voleu més: Deolinda

Tocar el voraviu

2009-09-17T19:03:00.005+02:00

Franchu, Francesc Llopis Surrallés, és col·laborador d'El Jueves. Ha presentat una vinyeta referent al tema de la consulta d'Arenys de Munt sobre l'autodeterminació i li han negat. Demana que se'n faci difusió.
És lamentable que una publicació que ha patit la censura (recordeu la portada amb els prínceps espanyols) rebutgi ara una simple vinyeta perquè pot tocar el voraviu dels seus lectors espanyols. Ja se sap, els espanyols primer de tot i abans que res són espanyols, i no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres.
Aquesta és la vinyeta censurada de El Jueves:

Molt educatiu...

2009-09-16T14:40:00.010+02:00

10 drogues que no s'han de consumir quan es condueix... molt educatiu.

Argelaguer, SI!!!

2009-09-15T17:57:00.005+02:00

En Farri explica:

"Ens havien eliminat, vam aixecar targeta i reptar els de Sant Quirze, en glosa menorquina per morir matant. Aquest fet ens va tornar a posar en concurs, i al final vam guanyar. Sincerament, la remuntada va ser perquè vam veure que puntuava el fet que participés tot l'equip i no només una persona, i cap al final, a les acaballes, els equips que quedaven van treure a jugar les seves figures. I mentre els garrotxins només jugaven amb en Guillem, els empordanesos amb en Gustinet i els de Sant Quirze amb la noia aquella que no recordo com se diu, nosaltres ens vam inspirar i vam fer un paper fantàstic cantant tots, tant la Milena com la Laia. La Milena tenia la veu cascada però molta gràcia, i la Laia, a part de glosar amb gràcia i salero, cantava com els àngels.

Resulta que nosaltres triàvem pal i ells tema. Triem glosa menorquina i ells trien de tema en Michael Jackson, ells han de dir que és viu i nosaltres que és mort. Jo no sé que vaig cantar i ella em va respondre que era viu amb l'Elvis, la Marilyn, en Jaimito, en Tintín i tot un reguitzell de personatges... va estar molt bé, i llavors li deixo anar:

Ara sembla en Jaume Sisa,

cada nit pot sortir el sol,

prò com em dic Ferriol

no m'aixeques la camisa.

Potser t'has menjat un tripi

o pot ser que m'equivoqui

però en Jackson era popi

i tu ara estàs fent la Hippie."

Més fotos aquí!

I avui a Argelaguer...

2009-09-12T00:18:00.000+02:00

Diada a la carretera

2009-09-11T00:25:00.005+02:00

Doncs si...

Un dia, una Diada marcada pels quilòmetres amunt i avall que he fet.
Sabadell - Tàrrega - Barcelona - Sabadell. Però no us avorriré amb això i anirem al gra.

"Targa" (com diem a casa) i la seva Fira de Teatre al Carrer. Tant sentir-ne parlar i era la primera vegada que hi anava (al festival...) i si n'haig de fer un resum diria que hi ha quatre elements: espectacles de carrer, gent, nens i gossos! Sí, gossos a tord i a dret! i no us penseu que només eren de l'espècie "perro-flauta" , sinó que n'hi havia de totes les mides, estils, amos i estats de neteja. En tres cantonades n'he comptat 18!!!

I com no, tot de gent amunt i avall, asseguts per places i carrers mirant l'art del circ, la dansa, la improvisació, les ganes de comunicar, de somriure, d'emocionar i de remoure.

El dia ha passat per Barcelona i sincerament, no m'ha agradat. La festa d'Arc de Triomf no l'he sentit gens propera. Tot massa gran i jo massa cansada. I llàstima que m'he perdut en Pepe Botifarra a Cardedeu...

Potser hauria estat millor estar acompanyada dels gossos.

Metafísica

2009-09-10T02:05:00.001+02:00

- Hi ha vida després de la mort?
- Hi ha vida abans de la mort!

T'han agradat?

2009-09-01T02:35:00.001+02:00

Li diu l'Escurçó Negre al seu criat:
-Baldric, t'has guanyat unes breus vacances.
Es fa un moment de silenci, passat el qual li pregunta:
-Baldric, t'han agradat?

Manel, no n'hi ha per tant

2009-08-29T11:55:00.004+02:00

Doncs això mateix. Ara sé que potser em guanyaré alguna "enemistat musical", però no sé què li passa a tothom amb Manel.

Quatre tios bastant seriots (suposo que això és una cosa que als fans els hi agrada força..) que fan una musiqueta tranquil·la. La proposta m'agrada, les lletres estan be, el so bo (malgrat el tècnic d'ahir...), ja m'agrada ja, però les presentacions podrien estan una mica més currades o ser una mica més dinàmiques, no?

Tot i això crec que està bé, però no n'hi ha per tant!! De moment em quedo amb Els Amics de les Arts.

Fenòmens curiosos del concert:
- Molta gent que arriba un parell d'hores abans es col·loquen a primera fila i fan una sentada fins l'hora que comença tot. Així tenen les millors vistes.
- Moolts nois amb la samarreta oficial
- Mooolts nois cantant les cançons oficials
- Mooooltes parelles mirant el concert i cantant tots dos! això vol dir que tots dos en són fans!
- Moooooltes persones pregunten: Què és això que el guitarrista bufa i té teclat? el que toca el cantant1 és un Ukelele?
- La gent diu a l'escenari, un corranda que se'ls ha acudit.. i ens ha costat Déu i ajuda arribat fins aquí!

L'esperit de Cubelles

2009-08-25T00:30:00.007+02:00

Que l'esperit de "Cubelles" ens acompanyi tot l'any!!!

La mandanga...

2009-08-12T16:00:00.001+02:00

Una "entrada" friki per que sí... Dedicada a en "Marciaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal!("

A l'oest de Catalunya....

2009-08-11T22:22:00.002+02:00

"...som de l'oest de Catalunya,
la terra on es pon el sol,
sóm més enllà de les muntanyes..."
(lo Pardal Roquer)

Majorales a Cervera treballant intensament un parell de dies. ("sí, increible pero cierto!")

Cançons entre truites, menta fresca, calipos, ratafia (dolenta perquè sí! havíem de comprar la de marca"la Fassina..."), cervesetes, acudits de l'Eugènio, ah, i amb passejos per la muralla amb sessió de fotos incorporada. Ja veieu que ens hem fet la "típica-tòpica-i-no-gens-original-foto-que-tothom-que-visita-Cervera-es-fa-pensant-se-que-és-original".

Ah.. i sense que serveixi de precedent, aquí teniu una imatge molt gràfica de com queda una Majorala després de tot aquest treball: Majareta!

Torticoli

2009-08-10T01:26:00.000+02:00

El mot torticoli (del llatí tortus collum, coll torçat) significa inclinació o actitud viciosa del cap i del coll per diferents causes.

Un regal

2009-08-08T02:46:00.001+02:00

Hi ha gent que sense més ni menys t'obre la porta de casa seva i de retruc a la seva vida.

Tot un regal

Posa'm un.... ?

2009-08-06T14:14:00.005+02:00

A l'estiu una ja no sap quin gelat escollir... Miro la carta i apareixen dubtes i més dubtes: "magnum doble chocolate, magnum chocolate passion, magnum almendras, cornetto classico, royal...", arghghhg"! massavariables!! Però hi ha coses que mai canvien: el Calippo, el Dràcula, el Mini Milk, el Frigo Pie (el petit suisse fet gelat). Veus, elFrigo dedo se'l van carregar i a mi m'encantava... estava molt bo!!!

Total, al final un moment nostàlgic amb el Negrito, que ara es diu Negritón perquè és "molt més bon!" (pillat, sí, ho sé.....)

El valor d'una coma

2009-08-05T17:05:00.002+02:00

Prohibit estressar-se

2009-08-03T22:37:00.009+02:00

Amb la calma.....doncs això..
S'agafa el cotxe, una ampolla de vi blanc verdejo i es posa direcció Rocafort.

Es dina fantàsticament a casa d'una amiga ( i la seva família ) i es fa baixar tot fent un bon passeig i una xerradeta.

L'excusa era acabar unes feines, i un cop tot enllestit disfrutem d'una altra estoneta i una cervesa al jardí d'un sorprès de trobar-me allà...

I és que el prohibit que hi ha a sobre del nom és bastant significatiu:
avui tot a poc a poc...

Cronopios y Famas

2009-08-02T02:15:00.004+02:00

Ets "cronopio", "fama", "esperanza" ?

No "esperanza" no, segur.

És evident que els "cronopios" viuen la vida amb intensitat i són conscients de la seva sort (bona o dolenta). Els "famas" són meticulosos, perfeccionistes i moltes vegades freds pel que fa als sentiments. Les "esperanzas" són sedentàries, segons el llibre, i un ha d'anar a veure-les perquè elles no es prenen la molèstia de venir.

Els "famas" envien els seus records a viatjar mentre que els "cronopios" els deixen anar per casa per així veure'ls passar i saludar-los una i altre vegada. És per això que els "cronopios" sempre viuen envoltats de sorolls. Les cases dels "fama" són silencioses i molt ordenades, ja que no tenen records.

En resum...tu què ets?

suposo que haurem de discutir més el tema... i dilluns anar a comprar el llibre de Júlio Cortázar per poder discutir amb més coneixement de causa. De moment avui a Caldetes hem fet una bona dissecció sobre el tema en el Folk a Pèl mentre celebràvem l'aniversari d'en Joan...

Dura vida a Bruguera

2009-07-31T02:44:00.000+02:00

Ai... "la vida de l'acordionista és molt llarga de contar, jo bé prou la contaria que un dia m'hi vaig estar".

Després d'una nit amb Ceba, Carxofa i All i oli el matí es va convertir en un descobriment de cançons amb en Marc i l'Albert.

Mica en mica el sol venia i feia fora el fred...